
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
6 comentaris:
No dubtis mai de la capacitat de tan sols un grup de ciutadans conscients i compromesos per canviar el món. De fet sempre ha estat així.
Visca Catalunya!
Hola Josep, els catalans tenen molt a dir encara i espero veure-ho amb els meus propis ulls.
D'aqui una hora i mitja estaré cantant Els Segadors amb la coral del poble mentre hissem la senyera.
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Hola cielo me gusto tu entrada
visça Catalunya
un peto
Visca Catalunya Charo!bona diada!
VAYA TOCAYA HEMOS COINCIDIDO HOY EN SACAR A CATALUÑA EN EL BLOG, LO ÚNICO QUE YO NO SÉ CATALÁN ASÍ QUE LO HE TENIDO QUE ESCRIBIR EN CASTELLANO PERO BUENO NO CREO QUE TENGA DEMASIADA IMPORTANCIA.BESICOS CHARO(LA OTRA)
Luna Visca! es un dia de refelxión para todos los que vivimos en Catalunya, incluso para los que no quieren darse cuenta de su realidad.Un petó.
Isol Gràcies, la veritat és que es tracta d'un dia festiu i maco de celebrar. Un petó.
CHARO el idioma no nos separará nunca si todos ponemos un poquito de nuestra parte. Creo que todas las lenguas nos pueden enseñar mucho de la cultura d eun pueblo y daría loq ue fuese por saberlas todas. Un fort petó.
Publica un comentari a l'entrada